José Saramago em va dedicar uns segons de la seva vida. Va ser el 3 de març del 2003 a les Drassanes de Barcelona. Eren cap a les 9 del vespre i ell havia passat quatre hores firmant llibres. Jo era estudiant de periodisme a la UPF i havia de fer un retrat per a l’assignatura Tècniques i edició fotogràfiques, impartida per Pedro Madueño. Òbviament, vaig tenir temps per triar el lloc, fer mesures de llum, enfoc, etc. Vaig fer la foto amb una càmera analògica de la facultat, amb pel·lícula blanc i negre de 1600 ISO. Quan Saramago i el seguici que l’acompanyava sortien, li vaig demanar si li podia fer una foto i em va dir que sí, que on la volia fer; li ho vaig dir i s’hi va posar, però la seva dona, Pilar de Río, va dir que no era un bon lloc perquè hi passava corrent d’aire. Vaig dir “doncs posi’s aquí, si va bé”, i s’hi va posar. Vaig enquadrar-lo i vaig fer la foto.
No vaig saber que havia sortit fins que, als laboratoris de la facultat, la imatge va aparèixer.
—————————–


bona foto.
I gran escriptor. Rellegiria la caverna, però el vaig deixar i ara recordo que no me l’han tornat.
en fin.
Gràcies.
Sobre el préstec no retornat, ehem, espero que no sigui una indirecta… En tot cas, no tinc pas constància de tenir aquest exemplar.
Canal RSS pels comentaris a aquesta entrada. / TrackBack (retroenllaç) URI