Can Pla

Haig de demanar perdó pel que vaig dir al post d’ahir sobre en Ratzinger; vaig cometre uns descuits imperdonables sobre la seva biografia, a part de ser un ex jove hitlerià i un encobridor de pederastes, també va ser durant més de vint anys el cap de la Inquisició. Actualment, després d’una estratègia de màrqueting i naming, li’n diuen “Congregació per a la Doctrina de la Fe” i es dedica a altres coses. Ara ja no rosteixen i torturen persones, sinó que es dediquen entre altres coses a dir a la gent que no es posi xubasquero.
Amb aquest currículum, era impossible que en Ratzinger no acabés sent Papa de Roma, sobirà de l’estat del Vaticà i cap de l’Esglèsia Apostòlica i Romana, una institució amb una llarga història. En Benet XVI és el 265è Papa de Roma. N’hi va haver un, l’Alexandre VI, que era valencià i que tenia hobbies curiosos com per exemple l’incest. Però d’allò fa molts anys.
El predecessor directe d’en Benet XVI, l’actual, va ser en Joan Pau II, que va tenir un dels pontificats més llargs (26 anys i mig). El predecessor d’en Wojtyla, al seu temps, va ser en Joan Pau I, qui va tenir un dels pontificats més curts (33 dies). Curiós. Va ser molta mala sort que la palmés dormint. Les males llengües (és a dir, la Viquipèdia) diuen que va ser enverinat, perquè és clar, només de ser nomenat va començar a parlar de reformes i a voler intervenir en els assumptes econòmics del Vaticà (quina història més recargolada, s’ha de tenir mala fe per inventar-se coses així!). Joan Pau I va morir el 28 de setembre del 1978 i, poc abans de quatre anys més tard, el 17 de juny de 1982, els londinencs es van despertar amb una bonica postal (clic aquí per veure-la); era Roberto Calvi, conegut com el “banquer de Déu“, que penjava del pont de Blackfriars. Aleshores van dir que s’havia suïcidat (una setmana abans curiosament també s’havia suïcidat la seva secretària). Calvi era el president del Banco Ambrosiano, el màxim accionista del qual era el Banc del Vaticà.
Però ja n’hi ha prou de parlar d’això que, com diria Nietzsche, començo a sentir tuf de podrit.