Dijous passat (26-05-2011) el sociòleg Manuel Castells1 va fer un discurs a l’#acampadaBCN; dura 47 minuts (una mica més que una part d’un partit de futbol), val la pena veure’l: +
“Nom donat a la inflorescència femenina i a la infructescència del blat de moro”: “panotxa“.
Aquestes panotxes de blat de moro han estat penjades durant vint anys a la casa on visc. Avui, snif, els ha arribat l’hora de retirar-se i d’anar de pet cap al contenidor de matèria orgànica. Adéu, panotxes!
Heus aquí l’avi Pep (el segon per l’esquerra), el meu avi per via paterna. Desconeixem de quan és la foto exactament, però deu ser dels anys 20; el lloc sí que el sabem segur: la riera de Verneda de Cassà de la Selva (Girona).
Estic segur que no li hauria fet res que pengés a internet una foto on surt despullat. Com veieu, ell i els que l’acompanyen van tenir la bona ocurrència d’amagar-se les parts nobles, una mostra del savoir-faire que sempre hem tingut els gironins…
Fa unes setmanes Javier Cercas i Arcadi Espada van mantenir una interessant controvèrsia a través dels espais de què gaudeixen a El País i El Mundo respectivament. La cosa va acabar amb el primer dient que potser denunciaria al segon per calúmnies després que aquest hagués dit que havien al primer enxampat anant de putes. En fi, molt interessant tot plegat (gairebé tant com allò d’en López Tena i en Duran i Lleida). +
No sé si es refereix a que cleanliness is boring (“la netedat és avorrida”) o a que to clean is boring (“netejar és avorrit”). Sigui com sigui, jo vaig fer la foto l’agost passat i fent una cerca a Google es descobreix que el novembre del 2007 algú va penjar aquesta mateixa imatge a Flickr.
Conclusió: “to clean is boring”.
Un punt del camí de ronda entre Castell (Palamós) i Cap Roig (Calella de Palafrugell).
M’és ben igual el que diguin i aprovin aquesta colla de polítics corruptes i mediocres, jo ja m’he baixat totes les bones cançons i bones pel·lícules de la història. +
S’ha perdut un guant granollerí. Tenia el dit petit una mica tort però era molt afectuós i càlid. Qui el trobi ja se’l pot quedar.
[Foto feta per XLD]
Un senyor caminant aquest matí tranquil·lament pel passeig de Sant Antoni de Calonge, aliè indiferent a la crisi econòmica mundial i a la pujada del preu del petroli. Al fons es veu la punta del port de Palamós.
Per cert, molt bones vistes avui, mercès a la benaurada tramuntana.
Una vaileta anarquista irlandesa violant la llei impunement un matí d’un diumenge del febrer de 2006 a Bray, molt a la vora de Dublín.