Heus aquí una magnífica galleda sueca.
Uns arbustos cònics al jardí d’un edifici monumental de Gamla Stan (el nom i funció del qual desconec).
Unes sueques mirant l’horitzó a l’illa de Kastellholmen, al costat de Djurgården. Avorrides de l’opulència de la vida a Suècia, somien poder fugir algun dia a Cuba.
Una altra del Karolinska Institutet. Per cert, una notícia que ha sortit al Guardian sobre un estudi fet al Karolisnka Insitutet: “La xocolata redueix el risc de patir un atac de cor”
Karolisnka Institut
Una escultura fent una foto amb el mòbil i ensenyant el cul mentre uns es fan els suecs amb una barca de fusta.
Una escultura capcota als jardins de l’Ajuntament d’Estocolm, avergonyida d’anar ensenyant el cul a tot déu.
Vista que es veu mirant cap avall des del campanar de l’ajuntament d’Estocolm +
És un ocell? És un avió? És en Superman? No, és una collonada que han fet uns ullerespastes de Nova York.
via Guardian
Epitaph
Here lies, old-fashioned as parentheses,
the authoress of verse. Eternal rest
was granted her by earth, although the corpse
had failed to join the avant-garde, of course.
The plain grave? There’s poetic justice in it,
this ditty-dirge, the owl, the burdock. Passerby,
take out your compact Compu-Brain and try
to weigh Szymborska’s fate for half a minute.
Wislava Szymborska (1923-2012)