Allò del fons són les Illes Formigues, entre Palamós i Calella de Palafrugell, divendres passat a la tarda. +
Heus aquí el que deia Josep Pla al pròleg de La Costa Brava, escrit el juny del 1975:
Sóc, evidentment, d’una època passada. D’una època en què anar d’una cala a l’altra de la Costa Brava no es mesurava amb el temps, ja que aquest no comptava, i, d’altra banda, tot càlcul era imprevisible, perquè depeníem dels vents que empenyien les veles amb la indiferència amb què ho feien mil anys enrera. +
Focs artificials de cloenda de la Festa Major de Palamós 2011 (26-06-2011 a les 23:40h – platja Gran de Palamós)
Fa unes setmanes Javier Cercas i Arcadi Espada van mantenir una interessant controvèrsia a través dels espais de què gaudeixen a El País i El Mundo respectivament. La cosa va acabar amb el primer dient que potser denunciaria al segon per calúmnies després que aquest hagués dit que havien al primer enxampat anant de putes. En fi, molt interessant tot plegat (gairebé tant com allò d’en López Tena i en Duran i Lleida). +
Un punt del camí de ronda entre Castell (Palamós) i Cap Roig (Calella de Palafrugell).
Un senyor caminant aquest matí tranquil·lament pel passeig de Sant Antoni de Calonge, aliè indiferent a la crisi econòmica mundial i a la pujada del preu del petroli. Al fons es veu la punta del port de Palamós.
Per cert, molt bones vistes avui, mercès a la benaurada tramuntana.
Sortida del sol de l’últim dia de novembre del 2009. Novembre, per cert, una bonica cançó dels Umpah-Pah. Umpah-Pah, per cert, un grup que acaba de ser homenatjat.