Allò del fons són les Illes Formigues, entre Palamós i Calella de Palafrugell, divendres passat a la tarda. +
Focs artificials de cloenda de la Festa Major de Palamós 2011 (26-06-2011 a les 23:40h – platja Gran de Palamós)
Fa unes setmanes Javier Cercas i Arcadi Espada van mantenir una interessant controvèrsia a través dels espais de què gaudeixen a El País i El Mundo respectivament. La cosa va acabar amb el primer dient que potser denunciaria al segon per calúmnies després que aquest hagués dit que havien al primer enxampat anant de putes. En fi, molt interessant tot plegat (gairebé tant com allò d’en López Tena i en Duran i Lleida). +
Un punt del camí de ronda entre Castell (Palamós) i Cap Roig (Calella de Palafrugell).
Un senyor caminant aquest matí tranquil·lament pel passeig de Sant Antoni de Calonge, aliè indiferent a la crisi econòmica mundial i a la pujada del preu del petroli. Al fons es veu la punta del port de Palamós.
Per cert, molt bones vistes avui, mercès a la benaurada tramuntana.
Sortida del sol de l’últim dia de novembre del 2009. Novembre, per cert, una bonica cançó dels Umpah-Pah. Umpah-Pah, per cert, un grup que acaba de ser homenatjat.
Històricament conegut com el pont de les Peixeteries Velles, jo sempre n’he dit el pont de Ferro. A un dels extrems hi ha una placa que explica que el va fer l’empresa de Gustave Eiffel el 1876. L’any passat va ser restaurat i el van repintar amb aquest vermell tan llampant; abans era d’un vermell més fosc (o potser era el mateix vermell actual però que amb el temps s’havia embrutit i enfosquit). Que a Girona hi ha un pont de Gustave Eiffel, molta gent ho sap, però no tanta que a Palamós també n’hi ha un, més discret, que originalment també havia estat a Girona.
Avui estreno una nova sèrie setmanal. A veure si dura més d’una setmana. Ho dic perquè la cosa va de fer una foto de la mateixa vista cada dilluns al matí (i penjar-la al vespre), i no sé si estaré per orgues tots els dilluns al matí.