Can Pla

Fa unes setmanes Javier Cercas i Arcadi Espada van mantenir una interessant controvГЁrsia a travГ©s dels espais de quГЁ gaudeixen a El PaГ­s i El Mundo respectivament. La cosa va acabar amb el primer dient que potser denunciaria al segon per calГєmnies desprГ©s que aquest haguГ©s dit que havien al primer enxampat anant de putes. En fi, molt interessant tot plegat (gairebГ© tant com allГІ d’en LГіpez Tena i en Duran i Lleida).

En aquest article d’El PaГ­s s’explica tot: “Arcadi Espada lanza el bulo de que Cercas fue detenido en un prostГ­bulo“. Aquest n’Г©s un resum cronolГІgic:

1) 11-01-2011: El filГІleg (i membre de la RAE) Francisco Rico publica un article sobre la reforma de la llei contra el tabac (“TeorГ­a y realidad de la ley contra el fumador“). Acaba l’article amb aquest post scriptum: “P.S. En mi vida he fumado un solo cigarrillo”.

2) 16-01-2011: Un fotimer de lectors envien cartes a El PaГ­s dient que han vist molts cops a en Francisco Rico fumant. La defensora del lector recull l’opiniГі d’aquests lectors i dedica l’article setmanal que publica els diumenges a aquest tema (“La impostura de un fumador“). Renya a Francisco Rico dient-li que “las licencias literarias no pueden amparar la mentira en una tribuna de opiniГіn”.

3) 13-02-2011: en Javier Cercas publica un article (“Rico, al paredГіn“) defensant a en Rico (antic profe seu). NomГ©s de comenГ§ar recorre a una reductio ad Hitlerum (veure tambГ© la llei de Godwin), per desprГ©s equiparar la celebritat dels filГІlegs amb la dels esportistes (“Rico dice que no ha fumado un solo cigarrillo en su vida como (…) Rafa Nadal podrГ­a decir que no ha cogido una sola raqueta en su vida”) i finalment resumeix aixГ­ la seva tesi:

Flaubert sostenГ­a que hay mГЎs verdad en una escena de Shakespeare que en todo Michelet; se referГ­a a la verdad literaria, no a la histГіrica, a la verdad moral, no a la factual, asГ­ que no dirГ© que hay mГЎs verdad en una columna de MillГЎs que en todo el periГіdico: solo dirГ© que un periГіdico estГЎ obligado a contar la verdad factual, pero, a menos que se rinda al chantaje de los agГ©lastes, no deberГ­a prescindir de contar tambiГ©n la otra verdad, una verdad irГіnica y emancipada de la tiranГ­a de lo literal.

4) 15-02-2011: L’Arcadi Espada publica una columna (“Gato al agua“) a El Mundo en quГЁ diu que durant una redada policial contra la prostituciГі a un barri de Madrid havien trobat en Javier Cercas en un puticlub. Era mentida, perГІ va ser la seva manera de donar una lliçó a en Cercas.

5) 16-02-2011: El PaГ­s publica un article on resumeix tot el cas (“Arcadi Espada lanza el bulo de que Cercas fue detenido en un prostГ­bulo“). En Cercas manifesta que estГ  ofГЁs i diu que estudiarГ  si presenta una querella contra l’Espada per haver-lo calumniat.

6) 20-02-2011: Altre cop la defensora del lector d’El PaГ­s, la sra. Milagros PГ©rez Oliva, posa els punts sobre les is (“En defensa de Cercas y de la verdad“).

AlВ·lГ  me’n guardi de donar lliГ§ons, i menys sobre un tema tant complex com la representaciГі de la realitat en l’escriptura, perГІ sГ­ que vull fer notar que cap dels dos no sГіn conseqГјents amb el que prediquen. L’un, l’Espada, defensor aquГ­ de la veritat i la literalitat, escriu cada setmana uns articles tan crГ­ptics que no hi ha DГ©u que els entengui; obcecat per la “vanitat” -segons diu el director adjunt d’El PaГ­s, LluГ­s Bassets, en un article (“Mentirosos“)- fa uns articles que nomГ©s pot fingir haver entГЁs el ramat d’aprenents de pedant que el segueixen. A l’altre costat, aquell que defensa “una verdad irГіnica emancipada de la tiranГ­a de lo literal” resulta que es fa l’ofГЁs quan un altre s’inventa una mentida vulgar sobre ell.

Una cosa Г©s el que feia Shakespeare i una altra de diferent el que ha de fer un periodista. Si vols llegir literatura i aprendre coses a travГ©s de la ficciГі, compra’t un llibre. Si vols saber quГЁ passa al mГіn, compra’t un diari (o millor: llegeix-lo de franc per internet). Que els diaris facin bГ© la seva feina o que aprenguis mГ©s coses amb un llibre que amb un diari, Г©s un altre tema. PerГІ cada cosa al seu lloc; ja prou complicat Г©s tot com per a sobre jugar a confondre el personal. Evidentment que es pot publicar un llibre de no ficciГі; perГІ els llibres s’han d’aguantar per si sols, no per la morbositat de descobrir quina part Г©s certa (va existir en la realitat) i quina no.

Aprofitant que som diumenge, dia de missa: quina Г©s la moralitat de la qГјestiГі? Doncs que en aquest tema, com amb tots els grans dilemes, cap dels dos extrems no sГіn certs ni possibles d’una manera absoluta. No nomГ©s aixГІ sinГі que es barregen, i heus-ne aquГ­ la grГ cia. Г‰s per aixГІ que aquesta mateixa polГЁmica ressorgeix de tant en tant. Fa poc una biografia acusava a Kapuscinski (considerat l’exemple paradigmГ tic del periodisme pur) de no ser totalment fidel a la veritat en els seus llibres (“Kapuscinski non-fiction”). A l’altre cantГі, el de la literatura, molts escriptors juguen a aparentar que el que escriuen Г©s autobiografia. Des de Marcel Proust fins a Julian Barnes, Vila-Matas i, Гєltimament, Quim MonzГі.

La vinculaciГі conscient i reeixida d’aquest tГІpic amb el periodisme modern Г©s en gran part mГЁrit de Truman Capote, a qui se li va acudir fer una “novelВ·la de no ficciГі“. Potser no va ser el primer (Tom Wolfe va reunir el 1973 en un llibre diversos escriptors que practicaven aquest gГЁnere i el va titular “El nou periodisme“), perГІ sГ­ el que li va sortir millor grГ cies a A Sang Freda, un llibre que va escriure (reescriure) fa cinquanta anys a la casa que apareix entre els arbres en la foto de dalt (el mas SeniГ , molt a la vora de cala Castell, entre PalamГіs i Calella de Palafrugell).

I fins aquГ­ la missa d’avui. Espero que seguireu els preceptes comentats i que per tant no direu mentides, que sГіn molt lletges. PerГІ si ho feu, si us plau, que sigui amb una mica de grГ cia.